Socials Tema 2 Llibra 2

Socials Tema 2

1.1

• El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. Les causes eren les següents:
• Des de 1760 hi havia males collites que van provocar l’alça del preu dels aliments i el descontentament popular.
• La burgesia es mostrava descontenta davant de la seva marginació política perquè només els privilegiats podien ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social.
• A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera profunda, provocada per les despeses elevades de l’Estat i de la cort.

1.2

• La Revolució Francesa es va iniciar amb una revolta de l’aristocràcia. Els privilegiats es van negar a pagar impostos, i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals.
• Els Estats Generals es van obrir el 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat.
• Els representants del Tercer Estat van exigir la doble representació, la deliberació conjunta i el vot per persona.
• Estava en joc la idea de sobirania nacional.
• Els diputats del Tercer Estat es van erigir en Assemblea Nacional.

1.3

• El poble de París va donar suport al carrer als representants del Tercer Estat i van assaltar la fortalesa de la Bastilla, van prendre les armes i es van disposar a defensar per la força la revolució.
• La revolució també es va estendre al camp, en forma d’una revolta antisenyorial.
• Davant la radicalització popular, l’Assemblea Nacional Constituent va abolir els privilegis feudals i va promulgar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà.

2.1

• La monarquia constitucional (1789-1792). Tenia el suport de la burgesia conservadora, que aspirava a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l’Antic Règim.
• La república democràtica (1792-1794). Va ser impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que volien una transformació de la societat en un sentit democràtic.
• La república burgesa (1794-1799). Va suposar un retorn al poder de la burgesia conservadora, que va consagrar el predomini dels propietaris.

4.2

• Les tropes de Napoleó van aconseguir conquerir una gran part d’Europa, i el 1811 l’Imperi Napoleònic es trobava en el seu apogeu.
• L’Imperi Napoleònic s’estenia d’Alemanya a Espanya, i excepte Gran Bretanya, bona part de la resta d’Europa era sota el control de França.
• A tots els països annexats o sota la influència francesa, on Napoleó va col·locar al tron generals del seu exèrcit, es van imposar les idees revolucionàries.

4.3

• Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i van afavorir els interessos materials de França per sobre dels ideals revolucionaris.
• Tot això va desencadenar als territoris ocupats sentiments nacionals contra la França invasora.
• L’aixecament protagonitzat pels espanyols el 1808 contra la invasió i imposició d’un rei estranger va ser el primer i el que va marcar la decadència de l’Imperi Napoleònic.
• El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó va abandonar el poder.

5.1

• Els estats vencedors de Napoleó es van reunir, entre 1814 i 1815, al Congrés de Viena. El seu objectiu era la restauració de l’absolutisme monàrquic.
• França va tornar a les seves fronteres de 1792 i l’Imperi Napoleònic es va dividir entre els vencedors.
• Les decisions del Congrés de Viena es van completar amb la Santa Aliança (1815), un tractat d’ajuda mútua entre els monarques europeus davant de les amenaces de revolucions liberals.
• Però les idees de la Revolució Francesa havien influït a Europa. A partir de 1815, liberalisme i nacionalisme es van convertir en dues forces d’oposició a la Restauració.

5.2

• El liberalisme és un sistema polític que fonamenta la societat en l’individu. L’Estat ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals de les persones.
• L’individu lliure és un ciutadà i el conjunt dels ciutadans constitueixen la nació, que té la sobirania.
• El liberalisme propugna un sistema representatiu en el qual les decisions emanen d’una assemblea (Parlament), elegida per sufragi, que elabora les lleis.
• Defensa la divisió de poders.
• El dret de propietat és formulat com una llibertat fonamental.

5.3

• El nacionalisme és una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania.
• Es pot definir nació com un conjunt d’individus que tenen una sèrie de lligams culturals propis i que volen viure en comunitat.
• El nacionalisme es va expandir al llarg del segle XIX en defensa d’una Europa de nacions lliures enfront de l’Europa de la Santa Aliança i dels imperis absolutistes.


6.1

• Cap al 1820, una sèrie d’aixecaments liberals dirigits per activistes, sobretot militars, van intentar en diversos països acabar amb l’absolutisme i prendre el poder.
• Tots aquests aixecaments van ser vençuts pels exèrcits de la Santa Aliança.
• Només a Grècia va triomfar una insurrecció contra l’Imperi Turc. El 1822 els grecs van proclamar la seva independència, que es va fer efectiva el 1829 després d’una guerra cruenta.
• També van resultar victoriosos els moviments de les colònies espanyoles d’Amèrica continental, que es van enfrontar a la metròpoli entre 1808 i 1825, i es van declarar independents.

6.2

• La segona onada revolucionària es va produir a l’Europa central i occidental, entre 1829 i 1835, i la seva extensió i les seves repercussions van ser molt més grans.
• El moviment es va iniciar a França, on, el juliol de 1830, es va enderrocar Carles X de Borbó i s’hi va proclamar una monarquia de caire liberal en la persona de Lluís Felip d’Orleans.
• També a Bèlgica va triomfar la revolució, es va establir un sistema liberal i es va independitzar d’Holanda.
• Van esclatar revoltes a Polònia, Gran Bretanya i Espanya.

6.3

• A l’Europa occidental, la revolució de 1848 va significar l’aparició dels ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social.
• La revolució es va iniciar a França. Un aixecament popular va acabar amb la monarquia de Lluís Felip d’Orleans i es va proclamar la república social i el sufragi universal.
• A l’Europa oriental, la lluita va ser contra els règims absolutistes i la dominació imperial austríaca.
• Encara que la majoria d’aquestes revolucions van ser sufocades, les reformes liberals i molts processos d’independència nacional es van consolidar a la segona meitat del segle XIX.